Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya d e Creative Commons SI COPIES, CITA L´AUTOR. Des de juni de 2010, es publica esta pagina. El us dels textos estan subjectes a usos no lucratius. Les imatges de les quals no es cita la procedència són creades per nosaltres. En cas contrari, estan enllaçades a les webs de procedència. Podeu divulgar, difondre, fer ús del que aquí hi ha... però si us plau, no costa res dir qui és l'autor. No fer-ho, és atribuir-se un mèrit que no pertoca.
___________________________________________________________________________________________

divendres, 20 d’agost de 2010

POT SER. A MANERA D'INTRODUCCIÓ.


PRIMER.- A MANERA D'INTRODUCCIÓ, INTENTAT EXPLICAR LES RAONS D'ESCRIURE ESTES CRÒNIQUES.

Pot ser, que per a algú que no ha escrit mai una història, se li pose costera amunt, la idea de comptar la seua vida o escriure unes memòries, de les que una part d´ella esta lligada al subministrament d'aigua potable del seu poble, és més, que eixa història li puga interessar a algú més que a ell.

Pot ser que la història que vol comptar, siga un rotllo per a la majoria, però ja fa temps que li dóna voltes en el seu cap, i no pot apartar l´idea.

En el meu cas, l'assumpte s'acaba de coure, quan vaig estar treballant la idea de celebrar els quaranta anys de l'arribada de l'aigua potable a Benissa. Al principi, la vaig exposar amb timidesa i va ser escoltada amb fredor, però passats uns dies, la vaig plasmar en un memoràndum, el qual va ser presentat a qui corresponia.


2 de juliol de 2009 a la Seu Universitari
La idea principal era fer un homenatge als meus companys desapareguts, i a aquells que van fer que l'arribada de l'aigua potable a Benissa fora una realitat. També, al mateix poble de Benissa, que va haver de pagar, sent un sacrifici molt important, ja que els temps no eren tan pròspers per a fer gastos extraordinaris.

El dia 2 de juliol del 2009, ja que tènia la responsabilitat en la direcció del departament del Servici Municipal d'Aigües Potables de l'Ajuntament de Benissa, vaig intervindre en l'acte programat, començant la intervenció amb les paraules “POT SER” –lei-motiv de tota la historia-. La intervenció la vaig realitzar assentat, ja que va fallar el micròfon del faristol, i al mi em va vindre molt bé, perquè assentat, vaig poder llegir còmodament i donar-li el to apropiat al que portava escrit. D'una altra manera al meu Parkinson m'hauria jugat una mala passada. Des d'eixe moment vaig tindre clar que volia comptar la història de l'arribada de l'aigua potable a Benissa.

Juan de Porsellanes

El que volia comptar, sobretot, i per ací anava el text que vaig llegir, era el costat humà, la part que afecta als personatges, perquè són estos els que fan la història, encara que, les circumstàncies i els imponderables que la vida té, poden, com no, canviar la idea i les voluntats, produint-se resultats diferents dels que es perseguien, però no per això menys interessants, importants i transcendentals.

L'altra tasca que va començar a rondar pel meu cap, -com es veu el cap pareixia un olla-, va ser, arran d'unes paraules que em va dir Juan Ant. Ivars Bertomeu “Juan de Porsellanes”, com a conseqüència a la meua intervenció, i van ser: “Quan vullgues jo et comptare la verdadera història de l'aigua. Jo anava en el cotxe amb Clemente Arjona Garcia el dia de l'accident”.

Vaig pensar que un altra tasca era la de convertir-me en un periodista, el qual es dedicara a realitzar una sèrie d'entrevistes, i que estes en servirien pera conèixer la història, - tènia clar que seria una història diferent per cada entrevistat -, però podria formar-me una idea amb què poder desenrotllar el que en el cap em consumia.

Amb tot això, no sàvia com començar, per la qual cosa vaig estar un temps pensant, mentre per a donar-me ànims, vaig estar conversant amb Domingo Iborra Crespo, convalescent d'una greu operació, al què li vaig comunicar la meua idea de fer una espècie de crònica de l'aigua potable a Benissa, centrant la història, sobretot en els personatges.
Domingo Iborra Crespo

No vaig triar a Domingo Iborra a l'atzar, no, en primer lloc, és el personatge que ha sigut més temps regidor de l'Ajuntament de Benissa, o en tot cas, el que ha viscut els fets més transcendentals relacionats amb l'assumpte que es pretén comptar en esta història.

En segon lloc, Domingo Iborra, va ser el meu padrí d'entrada en l'Ajuntament, en uns temps en què les oposicions i concursos no s'estilaven. El cronista va accedir a l'Ajuntament de Benissa, i en concret al Servici d'Aigües Potables com “xic per a tot”, i amb eixa entrada, vaig trencar la promesa que m'havia fet uns anys abans, la de no posar mai més els peus a l'Ajuntament .

Faig un tall i conte de que va la promesa. La promesa la va fer un xaval de dotze anys a sa mare, després d'un mal glop passat amb un funcionari municipal. Els meus pares tenien en eixe moment quatre fills, per tant, érem família nombrosa. Per a tindre alguns descomptes en alguns tràmits, calia tindre la cartilla de família nombrosa. Alguna cosa hauria de dir l'Administració Local, i jo que era el major, feia més de quatre tràmits i representacions, com anar a l'Ajuntament per a este tràmit. L'Ajuntament estava on hui tenim el “Casal del Jove”, i en el primer pis hi havia un mostrador llarg. Darrere estaven, vist amb els meus ulls de crío, tres iaios més be a punt de jubilar-se. El funcionari a qui em vaig dirigir el cridaven Juan Cabrera Santacreu “Juanet de Maria Rosa”, explicant-li el que necessitava i preguntant-li quan podria tindre el document, este “típic” funcionari, de mals modes, contesta que no tinguera tanta pressa, que allí hi havia molt de treball per davant del meu. Per una porta que es trobava al fons del saló, va sortir un home gran que li va dir que no em cridara, que fera el tràmit, i a mi que tornara en un estona. Aquell home era l'alcalde i el seu nom era Salvador Ivars Ortola.

l´Alcalde Salvador Ivars Ortola al diposit del seu nom


La història que es comptarà serà com un arbre, al principi el tronc central estarà partit en dos, un contara la part de la meva vida que va des de el meus primers records fins que esta conflueix amb l'assumpte aigua, després, contaré la meva vida parale.la amb la historia de l´aigua a Benissa. Les branques del arbre seran els personatges, cada un amb la seua història, la qual pot estar relaciona amb l'aigua o només amb els meus records. Sobretot es tractara de persones, anècdotes i fets dels que no es pretén una precisió en dates i moments exactes, hauran digressions conscients, tornant sobre els meus passos o separant-me un poc del tema central, més que res, he dit abans, vol ser un homenatge a familiars, dirigents i companys desapareguts, altres que estan jubilats i inclús els que estan en el servici actiu. També vol ser un record de tots aquells què jo he conegut al llarg de la meva vida, sobretot aquells que durant quaranta anys han estat lligats d'alguna manera a l'aigua o han tingut relació amb els personatges principals d'esta història. També, com estic contant la meva vida, parlar de aquells personatges que durant la meva tasca, han produir en mi una simpatia, i perquè no, contar perquè la antipatia per alguns altres.

Bernat Capo i Garcia

Per altra banda, soc un lector compulsiu, podria tindre clar com escriure, però, encara que
m´expresse millor per escrit, no tinc ni punyetera idea de com desenrotllar lo que tinc pera contar. Per solucionar eixa pega, vaig demanar ajuda a Bernat Capo Garcia, el que des de el primer moment s´oferí a fer lo que puges per ajudar-me i aclarir-me els dubtes. La seua primera lliçó va ser: “Tu aclaris-te que vols fer o dir, i a partir d´eixe punt comencem”. Anem a intenta-ro.

Les desaparicions de Jaumet Cabrera Soler, Vicente Frau Llopis i Pedro Font Crespo, y el començament de la malaltia del Parkinson, són per al cronista, colps en la seua consciència de persona, que desperten i es troba que ja es un home mes be major. També com a company, treballador i responsable del departament d'aigües el fa començar a plantejar-se coses que mai s'havia parat a pensar.
       Vte. Frau        Pedro Font         Jaume Cabrera


Estem mitja vida fent coses, que creiem que són importants, però que quan ja hem passat i no estem, ja només li importen a la nostra família, i família immediata, perquè quan passa una generació s'acaba el que era tan important. Han quedat allò que s'ha fet, que amb el temps es difumina, però del teu jo, ha quedat només una lapida al cementeri on esta escrit el teu nom, pot ser que una foto, mes o menys agraciada, i que “pot ser” (una altra volta a les paraules), per Tots Sants algú llija el teu nom i et reconega.

Per acabar esta introducció, no es farà una retafila d'agraïments per l'ajuda i la informació rebuda. Al final si que he pensat fer una relació de personatges anomenats en esta història, a la que pretensiosament titularem provisionalment “La meva història amb l'aigua potable de Benissa i els seus personatges, els que jo vaig conèixer i els que no”.

Els noms propis i els noms de família, S´aniran ressaltant en negreta, i es procurara plasmar el nom i els dos cognoms. No té açò un altre sentit que aquell que s'ha expressat al principi i que és el de recordar i homenatjar, encara que s'haja descrit algú que puga interpretar-se com una critica, però el que es vol comptar necessita eixe moment, però segur que altres accions, al llarg de la vida de cada u, van ser positives.

Pot ser que esta historia no interesse a ningú, però ho vaig a comptar. Si, ho vaig a deixar ací escrit, perquè en el seu moment hi haja constància d'un fets i personatges que amb la seua dedicació van fer progressar al poble que els va veure nàixer.